HUMANS
Una mirada artística al buit, a l’ànima i a la identitat
Aquest projecte és profundament personal. Neix de l’observació creixent —i dolorosa— de com, sobretot en entorns laborals, les persones es mostren cada cop més desconnectades d’elles mateixes i dels altres. Sovint em trobo envoltada de cossos sense presència, de vides atrapades en rols, èxits ficticis i estructures jeràrquiques buides de sentit. Persones que creuen que liderar una empresa, tenir un càrrec o controlar un equip les defineix. Que l’únic valor és la feina, l’estatus o l’aparença. Però darrere d’aquestes màscares sovint hi ha una ànima esgotada, invisible o inexistent.
Aquestes persones no es cuiden, no cuiden les relacions ni els cicles naturals de la vida. Funcionen com màquines, atropellant-ho tot pel camí: ritmes, límits, vincles. És una violència subtil, però persistent. I és aquí on sento la necessitat d’aturar-me i fer una crida des de l’art.
L’estampació com a acte de presència
A HUMANS, l’estampació del cos es converteix en una eina simbòlica per recuperar el sentit de qui som. L’objectiu no és representar l’exterior, sinó obrir una porta cap a l’interior. La tècnica utilitzada consisteix en aplicar pintura al cos d’una persona amb cura i respecte, i després transferir-ne la petjada sobre paper o tela. És un acte íntim, lent i conscient.
Però el més valuós arriba després: un espai de pausa i contemplació on, juntes, observem l’estampació i compartim què hi veiem. Com ens veiem. Què ens retorna. Què ens remou. Aquest moment de reflexió ens convida a mirar-nos com a miralls, a explorar qui som més enllà del rol, del cos o de l’ofici.
Relats de l’ànima
Cada estampació va acompanyada de reflexions escrites per la persona estampada. Petites peces de pensament que permeten a l’espectador entrar en la història de cada cos, de cada presència. L’obra no és només visual, sinó també narrativa, emocional i filosòfica.
Objectiu del projecte
HUMANS convida l’espectador a fer-se una pregunta essencial:
“Estic connectat amb mi mateix? Sé qui soc realment? Em reconec en els meus valors, actes i relacions?”
És una proposta artística, sí, però sobretot és una crida a la consciència, a la presència i a la humanitat.
